GRAFOLOGIA

Definició

La Grafologia és acceptada com ciència en l'actualitat a causa dels seus assoliments i de la serietat dels seus conceptes.

La ciència grafològica investiga l'escriptura tenint en compte que aquesta és la suma de gestos gràfics que provenen del cervell. Existeix una dinàmica i estreta relació entre el cervell i els gestos (els voluntaris i els involuntaris) en el moment d'escriure. Els músculs reben les ordres que el sistema nerviós envia del cervell, per tant l'escriptura és el resultat de les tendències conscients i inconscients.

Podem considerar a la Grafologia una ciència que fa una interpretació global de l'escriptura, com un tot, passant al conscient el significat inconscient dels grafismes de qui escriu donant a conèixer així les característiques elementals del psiquisme de l’ésser humà. La paraula “grafologia” va ser creada per Michón i prové del grec grafos, traç i logos, ciència.

Més informació:

Grafologia


Recorregut històric

Existeixen nombroses referències i cites antigues que indiquen la inquietud per la interpretació del caràcter de les persones.

L'interès per l'escriptura ve de temps molt llunyà i ja es troba en cultures molt desenvolupades, com la de l'antic Egipte.

Les investigacions dels acadèmics renaixentistes van demostrar també l'interès d'Aristòtil i Demetrio per la relació entre l'escriptura i la personalitat.

A Xina i Japó, a l'any 1.000 a. de C. practicaven certa forma d'estudi grafològic basant-se en l'anàlisi de l'espessor, rigidesa i flexibilitat d'algunes línies.

Essencialment, l'escriptura tal com la coneixem ara a Occident, és d'origen fenici, canviant a poc a poc entre les branques grega, llatina, cartaginesa, hebrea, aramea, àrab, etíop i hindú.


Els pares de la Grafologia

Acostant-nos més a l'època actual, el primer llibre sobre grafologia va aparèixer a Bolonya al començament del segle XVII, i el seu títol era “Ideografia”. Posteriorment, a 1622, va ser editat el minuciós tractat de Camilo Baldi, que relacionava l'escriptura amb la personalitat.

En 1760 a Suïssa, Johann K. Lavater, investigador i pare del que s’anomena Fisiognomia, aporta una interessant analogia entre la manera de caminar, de parlar i l'escriptura dels subjectes.

Va ser l'abat francès Jean Hipòlit Michón (1806–1881) qui va escriure el primer tractat de grafologia, establint-la com a ciència. Per això se’l coneix com el "pare de la grafologia". En 1871 va fundar la Société Française de Graphologie i va organitzar un sistema complet titulat “Els misteris de l'escriptura”. És Michón que, prenent del grec els vocables graphos (escriptura) i logos (ciència), denomina Grafologia a aquesta ciència.

En 1885, Jules Crépieux–Jamin, deixeble i successor de Michón, va perfeccionar les seves detallades observacions, allunyant-se al mateix temps de l'escola “dels signes fixos” i passant a l'estudi dels aspectes globals de l'escriptura. Va establir les lleis fonamentals de la grafologia i les va sistematitzar en gèneres i espècies gràfics que mostra la relació amb la personalitat.

La seva obra ha estat fonamental durant diversos decennis en el moviment grafològic, fins l’aparició de la postura filosòfica de Klages, la psicoanalítica de Max Pulver, i l'assimilació creixent per part de la grafologia de diverses contribucions de la psicologia.

L'aportació de Crépieux-Jamin, per tant, mereix especial atenció, amb més raó si es pensa que una gran part de la grafologia actual segueix substancialment el seu sistema o, al menys, s'inspira fonamentalment en les seves lleis o bé aplica les categories i el llenguatge que ell va definir.

En 1900, Ludwig Klages filòsof alemany, va recollir la feina dels seus antecessors i va iniciar així la seva pròpia escola, sent l'expressió gràfica el conflicte implícit en l'individu entre la ment i els impulsos naturals, resultants de l'activitat humana. Igual que Crépieux-Jamin, entén l'escriptura com una unitat. Si aquell parla de l'harmonia en el grafisme, Klages parla del ritme, més depenent dels avatars de la vida. La seva principal aportació és el concepte de “Nivell de forma” (Formniveau), que abasta el conjunt de l'escriptura i estaria integrada per la intensitat de vida, profunditat dels estats de consciència, riquesa interior i capacitat creadora.

Klages participa en la idea de Nietzche , que l'home està enmig de dos pols: La força de Dionisio (seele = ànima) que impulsa i obliga a "fer" i la força d'Apol·lo (geist = raó) que es resisteix a "fer" o de fer-ho diferent.

El "Ritme" és l’altre aspecte crucial, com traductor de vida i reflex de l'ànima en l'escriptura. La dificultat d'aquest autor radica a reconèixer en l'escriptura conceptes com “superioritat, qualitat, ritme” el discerniment del qual depèn en gran mesura de l'experiència del grafòleg, a més de ser criteris de difícil aplicació pràctica.

Rudolf Pophal (1893-1966). Metge especialitzat en neurologia, els seus estudis i conclusions resulten de gran valor. La seva aportació bàsica són “Els graus de tensió-duresa” que abasten sis possibilitats, I, II, III, IVa, IVb i V, entenent que el III és el més equilibrat, conjuminant la fermesa de la pressió i el control del moviment. Els graus de tensió i duresa que es classifiquen segons el grau de tensió motora s'interpreten psicològicament oferint una rica informació sobre l'actitud vital de l'escriptor.

D'altra banda, la pressió seria el suport o força que s'exerceix sobre la superfície gràfica, frenant la velocitat. Una tensió i una rapidesa mitjanes constitueixen doncs la condició motriu òptima.

En 1889 neix Max Pulver, metge i psicòleg suís, considerat com un dels grans genis de la grafologia moderna. Amic de Jung, va introduir el psicoanàlisi en l'escriptura i va descobrir el valor simbòlic que te en l'espai.

En 1931 va publicar la seva famosa obra “El simbolisme de l'espai” en el qual diu que el full de paper en blanc simbolitza l'espai on l'individu es mou i s'expressa amb la seva espontaneïtat i llibertat innates. Allà es projecta l'individu mateix tal com és realment, dirigit pel seu inconscient, “des del Jo al Tu".

No és la mà la que escriu, és el cervell d’allà on surten impulsos motors que mouen els músculs de la mà i dels dits de qui escriu.


Cites sobre Grafologia

ARISTÒTIL

"L'escriptura és un símbol de l'experiència mental"

L'abat MICHON

"L'escriptura és el reflex visible del pensament"

J. CH. GROHMANN

"Disfressar la pròpia escriptura resulta tan difícil com disfressar la fisonomia".

LAVATER escribint a GOETHE

"Com més comparo uns amb uns altres els diferents escrits que fins a mi arriben, tant més s'afirma en mi la idea que tots ells poden considerar-se com expressions i expansions del caràcter".

GOETHE

"Hi ha una íntima relació entre el caràcter, la intel·ligència, l'ànima, les sensacions emocionals del ser humà, i la seva escriptura"

J. CRÉPIEUX-JAMIN

"La grafologia reposa sobre bases certes, ha passat amb èxit experimental diverses proves (les de. Binet), té les seves lleis, el seu mètode i la seva classificació; no té res d'ocult i pot aprendre's, pel que no se li pot negar el títol de ciència de l'observació".

"Així com hi ha una relació entre caràcter i acte, així també hi és entre caràcter i escriptura, ja que aquesta es pot considerar formada per petits i innombrables actes".

RUDOLF POPHAL

"La Grafologia és una branca de l'antropologia que estudia la personalitat del gest gràfic individual interpretat de manera neurofisiológica-analítica-genètica".

MAX PULVER

"Influïxen, en l'escriptura, tant els trets essencials psíquics i espirituals, com els processos fisiològics".

"Escriure conscientment és el mateix que dibuixar inconscientment el dibuix de si mateix, l’autorretrat".

SUZANNE BRESARD

"La grafologia és una ciència d'observació i un art d'interpretació".

AUGUSTO VELS

"La grafologia comença on acaba la cal·ligrafia".

Més informació:

http://es.wikipedia.org/wiki/Grafologogia

http://www.laboris.net/Static/ca_busqueda_grafologia.aspx

Société Française de Graphologie

British Academy of Graphology (BAOG)