MORFOPSICOLOGIA


Definició

És la ciència que ens permet conèixer-nos a nosaltres mateixos i als altres per mitjà de l'estudi de la forma de la cara.
La Morfopsicologia és un mètode d'interpretació dinàmica i no un sistema estàtic com la fisiognomía. Està subjecta a unes lleis universals biològiques, comunes a altres ciències humanes. Se situa entre la biologia i la psicologia. De fet, la nostra cara és el punt de trobada entre el patrimoni genètic, heretat, innat i el mitjà en el que hem nascut, amb la psique.

La Morfopsicologia relaciona la forma (morpho) de la cara i cadascun dels seus traços amb l'ànima (psyche). Les persones no estan etiquetades ni classificades a una tipologia determinada.

Com la vida, som evolutius i canviant, regits pels dos moviments vitals i oposats dels organismes vius: l'instint d'expansió i l'instint de conservació. Aquest punt de partida ens dóna una multivarietat de manifestacions i per tant una pluralitat d'anàlisi i d'interpretacions.

La Morfopsicologia no és normativa, al contrari, es basa en les diferències entre els éssers, les seves característiques, la seva complementarietat i també els bloquejos que empenyen a l'individu a obrir-se en la seva forma específica. Hem de tenir en compte que no hi ha dues persones iguals. És aplicable a totes les ètnies, i les seves lleis fonamentals són aplicables a tots els éssers vius; vegetals i animals. La forma és el punt de convergència de la força interna o psique amb les de l'entorn. L'organisme és el reflex de l'ambient i l'herència familiar i col·lectiva.


Origen històric

L’inici de la inquietud de l'estudi de l’ésser humà a través de la seva morfologia es perd en el mateix origen de l'home. Aquesta necessitat d'autoconeixement de una cosa tan propera i tan llunyana com la mateixa naturalesa humana, queda manifestada al llarg de la història.

Al principi anomenada FISIOGNOMÍA, el seu objectiu era determinar el caràcter o disposició mental de l'individu basant-se en les seves faccions, analitzant cada element per separat per a una posterior relació entre si. Aquesta disciplina formava part de l'antiga filosofia pràctica, conreada llavors com una doble ciència:

a) una forma de determinar el caràcter, i
b) com un mètode endevinació.

Existeixen referències que Hipòcrates i Galeno també la van estudiar.

Pitàgoras practicava el diagnòstic del caràcter dels seus deixebles, observant la seva cara abans d'acceptar-los.

El primer tractat de fisonomia se li atribuïx a Aristòtil.

Més tard, cap a l'any 415, el jueu Adamantius també va escriure sobre el tema.

Michael Scott (1175-1232) és autor del primer tractat imprès. Desde la perspectiva creativa, Leonardo da Vinci també es va interessar en els seus estudis de anatomia.

En el segle XVIII Lavater (1741-1801) va donar un pas de gegant. Per a ell la Fisiognomía és l'estudi de l'home interior i moral mitjançant l'observació de l'home exterior i físic. La seva obra sobre la fisiognomía és extensa, plena d'observacions agudes i encertades.

L'interès que Darwin va demostrar per aquest tema, va quedar reflectit en la seva obra.


Origen científic

Claude Sigaud, metge lionès, va formular la que hauria de ser la llei bàsica de la nova ciència que es basen els dos moviments vitals: La Llei de la Dilatació-Retracció en relació a la forma dels organismes vius (1914).

Per Sigaud, l'organisme és el reflex del mitjà i de l'herència. Va observar que en un mitjà favorable la forma d'un òrgan o element es dilata i que en un mitjà nociu d'adaptació difícil, es retreu.


El pas cap ala morfopsicologia

Més tard Louis Corman, metge psiquiatra, nascut en 1901 en Roubaix, va establir que a aquest moviment del cos que va des de la dilatació a la retracció en funció dels canvis del medi ambient li correspon un moviment de l'ànima (Psyque).

Una força d'expansió que impulsa a créixer, a desenvolupar-se (infància), i una força de conservació que impulsa a tancar-se, a protegir-se (vellesa).

Així tenim dues lleis bàsiques:

- Llei morfològica de dilatació-retracció
- Llei psicològica corresponent d'expansió-conservació

Corman és considerat com el pare de la Morfopsicologia. Des de la seva primera publicació en 1937, es pot considerar "Manuel de Morphopsycohologie" (1947) el llibre fonamental de la seva obra, seguida de posteriors publicacions, fruit de les seves contínues investigacions fins al moment de la seva mort (Abril 1995) . Va ser el Fundador de la Société Francaise de Morphopsychologie.


El ser humà com unitat

La Morfopsicologia estudia i integra la triple dimensió de l'home com una totalitat indivisible.

- La intel·ligència (concreta, abstracta, creativa, analítica etc.). Front i ulls.
- L'afectivitat (sentiments, sociabilitat, diplomàcia etc.). Pòmuls i nas.
- L'instint ( activitat, potencial, resistència). Mandíbula i boca.

Cadascuna d'aquestes parts estan intrínsecament relacionades. No es pot parlar d'un aspecte parcial sense tenir en compte els altres. La visió global del rostre no és altra cosa que la manifestació de la unitat de la persona.


La Morfopsicologia en l'evolució humana

L'home està en permanent canvi que es va reflectint en la cara; des de les formes rodones del nadó fins a les arrugues i serenitat dels ulls de l'ancià, passant per l'allargament del rostre de l'adolescent i el repòs o crispació de la cara de l'adult.

Sense perdre la visió global, s’estudia:

El marc ossi: L'inconscient, font d'energies.
Els receptors sensorials: Intercomunicación entre el món intern i l'extern (ulls, nas i boca).
El modelatge de la carn que cobreix el marc: Forma d'adaptació a l'entorn .
Tonicitat: L'activitat o passivitat de l'acció.
Dissimetria: Les dues meitats de la cara. L’esquerre representa la infància, el passat, la receptivitat. La dreta representa el present l’orientació al futur i l'activitat.

“El Gros i el Flac”, tal com els vam nomenar popularment a aquests personatges del cinema còmic, són un exemple que s'ajusta al tema del que tractem: La Morfopsicologia.

Veiem en les seves cares les línies generals del marc; del dilatat en Oliver Hardy i del retret en Stan Laurel.

S'observa també, que els receptors de Hardy són petits en relació al seu marc dilatat i en canvi els de Llorer són més grans al ser el seu marc retret i afinats.

El modelatge de la carn que cobreix el rostre d'Oliver és ondada i tònica, la de Laurel en canvi és més seca, plana i àtona al ser l'estructura òssia estreta i allargada.


Ètica professional

L'aplicació de la Morfopsicologia de forma rigorosa ens permet conèixer a l'individu en profunditat, per tant hem de partir d'una actitud objectiva, oberta a comprendre a la persona que s'analitza i mai jutjar-la.

L'actitud del professional ha de ser constructiva, respectuosa i ha d'estar sotmès al codi deontológico.

Més informació:

Société Française de Morphopsychologie

Morphopsychology


Aplicacions

La Morforsicología és una tècnica molt útil en totes aquelles professions en el món de les relacions humanes i contacte amb el públic:

En el món empresarial: Agilita el procés de selecció de personal segons les necessitats de l'empresa i fomenta l'harmonització de l'equip. Permet també conèixer a un nou soci, als clients i saber com tractar-los. En la formació del personal dels caps de departament, comercials...

En Psicologia permet fer un ràpid diagnòstic dels seus pacients facilitant una major fluïdesa en el procés terapèutic.

En l'ensenyament: Ofereix als professors l'opció a un aprofitament més ampli de les capacitats de l'alumne i saber com és la manera més adequada de tractar-los a fi de motivar-los.

En els professionals d'activitats socials: treball social i educadors, en el món de l'esport, de la publicitat, en els mitjans de comunicació com reforç en les entrevistes, personatges històrics, cirurgia plàstica etc.